WISLAWA SZYMBORSKA, va néixer en un poblet a prop de Poznan (Polonia), al 1923. Al l931, la seva familia es va traslladar a Cracovia. Durant la guerra va estudiar Literatura polonesa i Sociologia a la Universitat Jagiellonska de Cracovia. El 1945, va començar a publicar els seus primers escrits. Al 1996, li van donar el Premi Nòbel de Literatura.

AGRAÏMENT

Agraeixo moltes coses
a aquells que no estimo.

L’alleujament amb què admeto
que són més afectes a algú altre.

L’alegria que no sóc jo
el llop de les seves ovelles.

Hi estic en pau
i sóc lliure respecte d’ells,
i, això, l’amor no ho pot donar
ni tampoc ho pot prendre

No els espero anant amunt i avall
de la porta a la finestra
Pacient,
gairebé com un rellotge de sol,
entenc
allò que l’amor no entén,
perdono
allò que l’amor no perdonaria mai.

Des de l’encontre fins a la carta
no transcorre una eternitat,
sinó tot just uns quan dies o setmanes.

Els viatges plegats sempre són reeixits,
els concerts escoltats de grat;
les catedrals visitades;
els paisatges clars.

I quan ens separen
set muntanyes i rius;
són muntanyes i rius
ben coneguts dels mapes.

D’ells és el mèrit,
si visc en tres dimensions,
en un espai ni líric ni retòric,
amb un horitzò autèntic i canviant.

Ni ells mateixos saben
tot el que no duen a les mans.

“No els deixo res a deure”,
Diria l’amor,
plantejada la qüestió

• Aquest poema ha estat traduït directament del polonès al català, en l’Antologia “Vista amb un gra de sorra” que aplega poemas procedents de set llibres apareguts entre el 1957 i el 1993.
• I correspon al recull de poemas “Un gran nombre” escrit al l976.